Roger Oferil Coll

IMG_4349

Vaig passar part de la infància amb la segona residencia a la Garrotxa, en una masia dins el parc natural de la fageda d’en Jordà. Allí vaig quedar atrapat amb la natura i el camp .

La Fageda d´en Jordà…

“Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911)

Quan va ser hora de triar carrera estava entre fer agronoms o forestals… Per evitar anar a viure a Lleida em va suggerir fer agronoms a Tarragona i així ho vaig fer.

Un cop a Tarragona agronoms i enolegs compartiem professorat i edifici i poc a poc em vaig anar decantant pel mon del vi. Acabant la carrera un amic m’incorpora a treballar en un projecte petit del Montsant i faig cap al Priorat. Des del 2002 he treballat en diferents projectes del Priorat:

En general m’he dedicat a “aixecar projectes” …enganxat sempre a l’estrès positiu diuen…

Pel que fa a la meva familia, el meu besavi administrava una de les propietats importants de Vilanova i tenia terres a Vilanova i a Ribes. Era una familia catòlica connectada amb bones families de solera. Per tant, amb la guerra els republicans van deixar la família sense barons i la meva avia va anar malvenent les terres… D’aquests antecedents només en guardo les eines de camp i prou